QUE NO ENS ROBIN LA SANITAT, QUE NO ENS ROBIN LA VIDA

COMUNICAT

La crisis de la COVID-19 ha posat en evidència fins a quin punt és important la sanitat pública. Un servei essencial per a la societat que ha vist en aquest atzucac com s’arribava al límit de les seves capacitats materials i humanes, en part per la pròpia naturalesa de la crisis, però en bona mesura també per la manca de previsió i l’erosió que des dels successius governs autonòmics i espanyols han anat aplicant sobre els serveis públics.

Des de fa anys, i sota l’excusa de les mesures d’austeritat, es va accelerar el desmantellament del sistema públic de salut amb retallades, privatitzacions i fusions de serveis per estalviar costos en un procés que hem vist masses vegades. La sanitat no és del govern ni de cap partit. La sanitat la paguem entre totes i pertany a  cadascuna de les persones que viuen i treballen en aquest país. D’aquesta manera entenem que en cap cas hauria de ser una víctima d’ajustos i retallade..

Llistes d’espera inacabables i guàrdies redoblades del personal: fruit d’una visió economicista dels serveis públics. No confonguem mala gestió, amb insostenibilitat. La sostenibilitat econòmica no pot ser el principal criteri que regeixi la gestió de la sanitat pública, és a dir, de la nostra salut i les nostres vides, i encara menys si això aprofundeix en una precarització de la feina dels i les professionals que aporten hores extres no remunerades i una dedicació nascuda de la vocació de servei públic, sense la qual probablement la nostra sanitat ja hauria fet fallida.

Per això defensem una sanitat pública de qualitat on les treballadores tinguin condicions laborals i de seguretat dignes, i una dotació pressupostària i de material que permeti desenvolupar la seva feina de forma efectiva. I defensem que aquest servei pugui ser proporcionat amb les mateixes garanties al conjunt del territoris i per a totes les persones. 

Des d’un punt de vista sanitari, la comarca del Moianès està compartimentada en diferents àrees Bàsiques de Salut: la d’Artés (Artés, Calders, Monistrol de Calders, Avinyó Oló i Sant Feliu Sasserra), la de Moià (Castellcir, Granera, Castellterçol , l’Estany i Moià ) i la de Collsuspina que depèn de la SAP Osona i el CAP de Tona. A diferència d’altres Serveis d’Atenció Primària de la regió sanitària de la Catalunya Central, com a comarca no disposem d’hospital com per exemple Berga o Solsona.

Som conscients que bastir un hospital, o certs equipaments, per una població modesta com la del Moianès pot suposar un esforç immens, però el que sí reivindiquem a curt i mitjà termini és dotar el CAP de Moià dels recursos materials i humans necessaris per proveir als usuaris del centre dels serveis essencials, de manera que que no suposin continus desplaçaments a Manresa i que pugin absorbir l’impacte d’una crisis com l’actual. Això implica vehicles sanitaris, personal administratiu i d’infermeria, especialistes, laboratori propi, equipaments tècnics per fer ecografies i radiografies, etc.

Reclamem una sanitat pública per a tothom, i exigim condicions dignes per al personal sanitari!

#QueNoEnsRobinLaVida

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s